Blog de gpmfavara

Educar en positiu

Són moltes les consultes que rebem respecte aquest tema. Molts pares es senten desbordats i desanimats davant l'educació dels seus fills, doncs, en confrontació a les seves intencions i, pot ser també, mites i expectatives creades respecte a com educar als fills i la relació que tindrien, es troben en una realitat ben diferent: un dia a dia carregat de crits, bregues, batalles, provocacions, enuig,... i, en definitiva, sentiments i emocions negatives que van de la mà de la frustració i la impotència.És per això que l'educació en positiu no és gens fàcil, requereix altes dosis de paciència, esforç, dedicació i, sobretot, amor. Són prioritàries les dosis (i mostres) d'afecte i estima a través de carícies, paraules, mirades, gestos,... És la base més fonamental.Tal i com es detalla a la Guia:  Qui t'estima a tu?, realitzada per la ONG Save The Children amb el suport del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat

Créixer en un entorn familiar que els proporcioni seguretat, amor i comprensió és la millor manera d’assegurar-los el seu desenvolupament físic, emocional i social normal i ple. 
Educar en positiu i des de el bon tracte significa educar-los sense recórrer a crits, insults, amenaces, humiliacions, surres o calbots . Aquests càstigs causen en els nens i les nenes dolor, tristesa, por, soledat, culpabilitat i baixa autoestima, i està demostrat que no són eficaços en l’educació dels fills.
En moltes ocasions, els adults veiem comportaments en els nens que no entenem i podem veure’ns desbordats per no saber actuar correctament. A mesura que creixen, els nens manifesten conductes i actituds relacionades amb els canvis físics, cognitius, emocionals i de desenvolupament social que estan experimentant. Entendre el comportament del teu fill implica conèixer els aspectes principals de cada etapa del seu desenvolupament, de les seves necessitats i com respondre davant d’elles adequadament.

Moltes situacions o, millor dit, conflictes familiars sorgeixen per la falta de comunicació, perquè no ens coneguem i, per tant, no entenem certes reaccions, respostes, actituds,... però hem de tindre en compte que, segurament, els xiquets tampoc comprenen bé certes actituds i comportaments nostres, pot ser tampoc ens coneguen? No podem obviar que ells ens "coneixen com a pares" però no sols som pares i, pot ser, actuem en certes ocasions tal i com podem fer-ho amb qualsevol altre familiar, amic,... i hem de ser conscients que ells també estan descobrint-nos i no és fàcil, no és fàcil quan moltes vegades encara no es coneixen ni a ells mateix.


Així, tornant a la Guia, recordem les claus fonamentals:

La paternitat positiva es basa en tres condicions : conèixer, protegir i dialogar:

  • Conèixer i entendre als nens i les nenes : com se senten, pensen i reaccionen segons la seva etapa de desenvolupament.
  • Oferir seguretat i estabilitat : els nens i nenes han de confiar en els seus pares i mares, sentir-se protegits i guiats.
  • Optar per la resolució dels problemes de manera positiva : sense recórrer a càstigs físics i humiliants.
No podem tampoc obviar tampoc aquests aspectes fonamentals:


- La comunicació no verbal.

- L'escolta activa.

- El sentit comú.

- Som el seu referent i el seu exemple.

- Importància del temps que passem junts, tant en quantitat com en qualitat (tot és necessari).

- Dedicació i implicació

- Límits i disciplina.

- Desenvolupar vincles afectius sòlids i estables.

- Fomentar la comunicació.


Finalment, sols voldria fer un recordatori, doncs habitualment ho oblidem: per a cuidar a altres persones i, sobretot, per a criar i educar als nostres fills, també ens hem de cuidar a nosaltres, prèviament, hem d'educar-mos, formar-mos, estar bé amb nosaltres mateix... De vegades, molts conflictes familiars sorgeixen de les frustracions abocades a tercers. És molt important agafar distància i veure les situacions amb objectivitat, replantejar objectius i, després, actuar. I després, educar. Probablement així, serà una educació en positiu molt més exitosa, profitosa i, sobretot, natural.
Vos deixe aquest escrit de Laura Borao on reflexa clarament què volen i necessiten els nostres fills:

Abraços d'amor


Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: