Blog de gpmfavara

GPM

GABINET PSICOPEDAGÒGIC MUNICIPAL DE FAVARA

Educar en positiu

Escrito por gpmfavara 13-06-2018 en educar en positiu. Comentarios (0)

Són moltes les consultes que rebem respecte aquest tema. Molts pares es senten desbordats i desanimats davant l'educació dels seus fills, doncs, en confrontació a les seves intencions i, pot ser també, mites i expectatives creades respecte a com educar als fills i la relació que tindrien, es troben en una realitat ben diferent: un dia a dia carregat de crits, bregues, batalles, provocacions, enuig,... i, en definitiva, sentiments i emocions negatives que van de la mà de la frustració i la impotència.És per això que l'educació en positiu no és gens fàcil, requereix altes dosis de paciència, esforç, dedicació i, sobretot, amor. Són prioritàries les dosis (i mostres) d'afecte i estima a través de carícies, paraules, mirades, gestos,... És la base més fonamental.Tal i com es detalla a la Guia:  Qui t'estima a tu?, realitzada per la ONG Save The Children amb el suport del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat

Créixer en un entorn familiar que els proporcioni seguretat, amor i comprensió és la millor manera d’assegurar-los el seu desenvolupament físic, emocional i social normal i ple. 
Educar en positiu i des de el bon tracte significa educar-los sense recórrer a crits, insults, amenaces, humiliacions, surres o calbots . Aquests càstigs causen en els nens i les nenes dolor, tristesa, por, soledat, culpabilitat i baixa autoestima, i està demostrat que no són eficaços en l’educació dels fills.
En moltes ocasions, els adults veiem comportaments en els nens que no entenem i podem veure’ns desbordats per no saber actuar correctament. A mesura que creixen, els nens manifesten conductes i actituds relacionades amb els canvis físics, cognitius, emocionals i de desenvolupament social que estan experimentant. Entendre el comportament del teu fill implica conèixer els aspectes principals de cada etapa del seu desenvolupament, de les seves necessitats i com respondre davant d’elles adequadament.

Moltes situacions o, millor dit, conflictes familiars sorgeixen per la falta de comunicació, perquè no ens coneguem i, per tant, no entenem certes reaccions, respostes, actituds,... però hem de tindre en compte que, segurament, els xiquets tampoc comprenen bé certes actituds i comportaments nostres, pot ser tampoc ens coneguen? No podem obviar que ells ens "coneixen com a pares" però no sols som pares i, pot ser, actuem en certes ocasions tal i com podem fer-ho amb qualsevol altre familiar, amic,... i hem de ser conscients que ells també estan descobrint-nos i no és fàcil, no és fàcil quan moltes vegades encara no es coneixen ni a ells mateix.


Així, tornant a la Guia, recordem les claus fonamentals:

La paternitat positiva es basa en tres condicions : conèixer, protegir i dialogar:

  • Conèixer i entendre als nens i les nenes : com se senten, pensen i reaccionen segons la seva etapa de desenvolupament.
  • Oferir seguretat i estabilitat : els nens i nenes han de confiar en els seus pares i mares, sentir-se protegits i guiats.
  • Optar per la resolució dels problemes de manera positiva : sense recórrer a càstigs físics i humiliants.
No podem tampoc obviar tampoc aquests aspectes fonamentals:


- La comunicació no verbal.

- L'escolta activa.

- El sentit comú.

- Som el seu referent i el seu exemple.

- Importància del temps que passem junts, tant en quantitat com en qualitat (tot és necessari).

- Dedicació i implicació

- Límits i disciplina.

- Desenvolupar vincles afectius sòlids i estables.

- Fomentar la comunicació.


Finalment, sols voldria fer un recordatori, doncs habitualment ho oblidem: per a cuidar a altres persones i, sobretot, per a criar i educar als nostres fills, també ens hem de cuidar a nosaltres, prèviament, hem d'educar-mos, formar-mos, estar bé amb nosaltres mateix... De vegades, molts conflictes familiars sorgeixen de les frustracions abocades a tercers. És molt important agafar distància i veure les situacions amb objectivitat, replantejar objectius i, després, actuar. I després, educar. Probablement així, serà una educació en positiu molt més exitosa, profitosa i, sobretot, natural.
Vos deixe aquest escrit de Laura Borao on reflexa clarament què volen i necessiten els nostres fills:


Assetjament Escolar

Escrito por gpmfavara 02-05-2018 en assetjament escolar. Comentarios (0)

Huí és el Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar, més conegut com "Bullying". Sota el lema "jo a això no jugue" hi ha hagut moltes reivindicacions i actes per a commemorar el dia. 

A Favara, concretament a l'Escola, hem treballat i reflexionat, grup per grup, classe per classe, respecte a aquesta problemàtica social. Així mateix, la implicació i el treball més important, estem realitzant-lo diàriament, realitzant jornades amb els xiquets i les famílies, amb sessions específiques de prevenció i sensibilització, amb el suport de diversos professionals i amb diversitat de materials. La sort que tenim, és l'alta implicació de tots els professionals,no sols de l'escola, si no de l'Ajuntament, Mancomunitat, Guàrdia Civil,... i, no menys important, de les famílies.

Es necessita del treball diari, de la implicació diària de totes les persones que estem amb els xiquets, de servir-los com a model, no sols de conducta, si no, de comunicació: com parlem a les persones del voltant, com cuidem als nostres amics, quines situacions denunciem, quins aspectes destaquem de les persones,... Doncs és ací, al dia a dia, al nostre costat, on es formen les persones, on cada xiquet rep la font vital d'on sorgirà la seua personalitat, la seua educació, els seus valors, en definitva, les seves arrels com a persona.

No podem obviar la gran quantitat de xiquets i xiquets que són víctimes d'aquest assetjament, siga la que siga la forma en la que el rep, doncs, ningun és més o menys greu ni preocupant.

Per desgràcia, hi ha multitud de notícies de situacions que han acabat amb el suïcidi de la víctima, videos virals a l'abast de qualsevol on es poden veure escenes completament aterradores, milers de materials amb orientacions de com podem identificar a la víctima i a l'agressor, milers d'enllaços a materials d'ajuda,... però, de manera dramàtica, les xifres amb casos d'assetjament escolar, continuen aumentant. És per això que donem especial importància al clima i context on els xiquets creixen i viuen, on són decissius els patrons de conducta que observen i, on és vital la comunicació familiar. De fet, Punset ja deia que era capaç d'identificar si un xiquet es sentia volgut a casa o no, inclús, si ho era, sols observant-lo a la classe.

És important que dediquem temps de qualitat als xiquets, que es senquen volguts, escoltats, que es senquen importants per a nosaltres i que es senquen confiats per a contar-nos qualsevol cosa, important o no, el que siga, però que senquen la llibertat de no sentir-se jutjats, la seguretat de que van a rebre el nostre suport, la nostra guia, la nostra orientació i, sobretot, el nostre amor i suport incondicional. És la millor d'ajudar-los en el seu camí de maduració.

A continuació vos deixe l'enllaç d'una entrada escrita per Laura Borao al seu Blog. Vos recomane llegir, no sols aquesta entrada, si no el blog i llibres d'aquesta dona, doncs, es centra molt en aquest tema i en com ajudar i comprendre als menors.

See you

Vos deixe també un material explicatiu, molt complet, respecte a què és l'assetjament escolar, tipus i intervencions al respecte.

Assetjament Escolar

També, un enllaç a un Blog molt interessant on també hi ha una entrada específica amb recomanacions de contes per a treballar-ho amb els més menuts.

Contes

També, el contacte de l'Associació Valenciana contra l'Assetjament Escolar, on realitzen un gran treball de prevenció i actuació directa.

AVALCAE

Així mateix, recordar que hi ha un telefon gratuït per a atendre situacions i casos de Bullying:  900 018 018

I per supost, sabeu que podeu acudir al GPM sempre que ho necessiteu, on podeu demanar orientacions i pautes més específiques.

Finalment, recordar-vos el més important: crèixer amb ells, compartint els seus problemes, preocupacions i la seua felicitat. Aparqueu mòbils i preocupacions i centreu-vos en ells, doncs, sempre tenen alguna cosa que contar. Ahí és on tenim totes les possibilitats.






L'ansietat Infantil: 3 claus per a afrontar-la

Escrito por gpmfavara 01-03-2018 en ansietat. Comentarios (0)

Són moltes les consultes realitzades per pares, mestres, educadors,... al voltant d'aquest tema: xiquets que no poden dormir bé; xiquets que no poden estar quets; xiquets que ploren molt; xiquets molt dependents; xiquets que no volen deixar de dormir amb els pares o, pel contrari, que volen anar a dormir amb ells;... totes aquestes situacions poden (i solen) estar relacionades amb l'ansietat, xiquets que estan experimentant estats d'ansietat degut a situacions o vivències que no entenen, no saben gestionar,...
De vegades els xiquets també tendixen a preocupar-se massa respecte a determinats aspectes (reals o imaginaris), que els porten a generar estats d'ansietat i preocupació generalitzada i excessiva. És per això que és vital que les persones més pròximes al xiquet prenguen consciència de que tenen un paper molt important en la prevenció de problemes d'ansietat. Els pares i els educadors poden reduïr l'impacte de les situacions o esdeveniments vitals estressants que exoerimente el xiquet, poden educar-lo per a potenciar els seus recursos personals i poden promoure noves experiències i fomentar hàbits de vida saludables. Com?

1. Disminuir l'impacte dels esdeveniments estressants 
Els xiquets poden no tindre recursos per a afrontar de forma adequada situacions o esdeveniments vitals estressants o traumàtics. La vivència d'una separació, de la mort d'un familiar o amic, d'un desastre natural (incendi, inundació) , d'un robatori, d'un accident, etc. poden superar la capacitat del xiquet per a reaccionar de forma adaptativa. En aquests casos, els pares o les persones pròximes al xiquet deurien: 

- Parlar amb el xiquet de tot el que li preocupa, de com es sent. Permetre que es desfogue i expose totes les seues preocupacions, dubtes i sentiments. No forçar el xiquet a parlar dels seus sentiments, estar disponibles quan ell ho necessite. 
Actuar com a models de conducta i afrontament dels problemes. Els xiquets aprenen a actuar i a afrontar els problemes imitant i adoptant com propis els modes d'actuació de persones pròximes a ells. 
- Comprendre l'important que per al xiquet és eixa situació. No cal restar importància a esdeveniments que per a un adult poden resultar intranscendents: una baralla amb un altre company, un canvi de professor, la dificultat en alguna matèria escolar, etc. poden ser prou significatives perquè el xiquet es mostre preocupat.
- Parlar amb el xiquet de tot allò que tem. Què és el que li inquieta? Què és el pitjor que pot passar? 
- Adoptar una actitut propícia a la resolució del conflicte o problemes. Què pot fer el xiquet per a solucionar eixe problema? Com pot fer-ho? Està en la seua mà el solucionar-ho? És important que els pares o cuidadors no adopten un paper massa directiu: el xiquet ha d'aprendre a solucionar els seus propis problemes. Solucionar-li'ls no ensenya al xiquet a ser autònom, sinó a dependre dels pares o cuidadors i recórrer a ells cada vegada que tinga un xicotet contratemps. així mateix, és important que es senta recolçat. És important interessar-se per l'evolució del problema i reforçar-li la seua valentia, actitut,...
- Animar al xiquet, reforçar-lo pels avanços.


2. Educar-lo per a potenciar els seus recursos personals 

La resposta davant d'una situació que genera ansietat depén en part dels recursos de què disposa la persona per a afrontar eixe problema i de si percep que és capaç de resoldre-ho. Dit d'una altra manera: no hi ha prou amb tindre les ferramentes per a enfrontar-se a un problema, cal creure que es pot lluitar contra ell i superar-lo. Este sentiment d'autoeficàcia té molt a veure amb l'autoestima. Així mateix, en la formació de l'autoestima cobra especial importància la família i l'escola. Aleshores, què es pot fer per a fomentar una bona autoestima en el xiquet?

- Amor incondicional. L'acceptació sense condicions dels pares és, sens dubte, la millor estratègia per a fomentar en el xiquet una bona autoestima. El xiquet ha d'estar segur de l'amor dels seus pares cap a ell per sí mateix, no pel que fa. 
- Brindar-li suport. Els pares han de demostrar al seu fill que ells estaran allí quan ell necessite ajuda, els professors han d'expressar al xiquet que ells poden ajudar-li quan tinga dificultats en les seues tasques escolars. 
- Ajudar el xiquet a trobar aptituts, interessos i activitats. Reforçar i potenciar les seues capacitats: animar al xiquet a millorar les seues habilitats en les tasques que realitza de forma deficitària i, sobretot, potenciar aquelles que més li agraden i que millor o més fàcilment fa.
- Corregir al xiquet quan fa alguna cosa mal. És important que es critique la seua actuació, però no la seua forma de ser. És més adequat dir "no has fet bé el llit" que "eres un gandul", millor assenyalar "si hagueres estudiat més, hauries aprovat  l'examen" que "eres vago i tonto".
- Elogiar al xiquet pels seus avanços, per les coses que fa bé. No exigir perfecció ni rapidesa. Valorar com a vàlids els resultats que vaja aconseguint, encara que no siguen perfectes. A mesura que faça les coses li eixiran millor i més de pressa. 
- No ser excessivament sobreprotector. La sensació de poder-nos valdre per nosaltres mateixos es construïx dia a dia i depén de les activitats que realitzem i els problemes que afrontem. Cal deixar que el xiquet afronte per sí sol els seus problemes i que aprenga estratègies per a superar-los.
- Fomentar en el xiquet una actitut activa dirigida a la resolució de problemes transmetent idees com: valorar un problema com un desafiament en compte de com una amenaça, creure que els problemes es poden resoldre, confiar en la pròpia capacitat per a resoldre bé els problemes... 
- Fomentar la seua autonomia. És important que el xiquet des de xicotet adquirisca responsabilitats a casa i en l'escola: ajudar en xicotetes tasques de casa (posar la taula, escurar els plats, fer el seu llit, etc.) , arreplegar el seu pupitre, ajudar a mantindre en ordre l'aula... Estes tasques seran tant més complexes conforme aumente l'edat del xiquet. 
- No ser excessivament exigents. Un excés en les demandes externes que realitza la família pot conduir a estats d'elevada ansietat en el xiquet.


3. Fomentar hàbits saludables, promoure noves experiències

És molt aconsellable que els xiquets tinguen experiències molt variades. Açò els permetrà conéixer gent diferent i fer amics, conéixer-se millor a sí mateixos i saber quines són les seues aptituts i interessos més destacats, trobar-se amb diferents problemes i desenvolupar habilitats i estratègies per a resoldre'ls, etc. En definitiva, fomentar noves experiències en el xiquet pot enfortir la seua autoestima i els seus recursos d'afrontament, així com, establir una xarxa de relacions socials.

El suport social és, sens dubte, un dels recursos més importants per a previndre els problemes psicològics, entre ells els d'ansietat. És important fomentar les relacions socials del xiquet: deixar que realitze eixides amb altres xiquets, excursions, dormir a casa d'amics, fixar una hora de tornada a casa que siga prudent però no massa restrictiva... Com més experiències diferents tinga el xiquet, més estratègies desenvoluparà per a afrontar problemes. Quants més amics tinga, millor i més recolzat es sentirà per a poder superar diferents problemes.

Espere que aquestes orientacions vos siguen útils!

La Intel-ligència Emocional

Escrito por gpmfavara 06-02-2018 en Emocions. Comentarios (0)

Aquest és un tema molt interessant per als pares, docents i qualsevol persona relacionada amb el món dels xiquets i preocupada per la seua adecuada evolució i, com no, estimulació. De fet, es parla molt de sobreestimular quan, en realitat, la intel-ligència emocional, no té res a veure amb això. Personalment pense que una persona, i molt més un xiquet, mai estarà massa "informat" ni "treballa" en quant a emocions: reconeixement, gestió, experiència,... Així mateix, sí és veritat que el paper dels adults que l'envolten és vital, doncs, som i serem el seu model de referència, qui marcarà com experimenta les emocions i com les gestiona, qui farà que les eviten o les busquen, inclús, que disfruten i puguen parlar d'aquestes i de com es senten, qui, en definitiva, podrem propiciar, millorar i afavorir la seua intel-ligència emocional.
Fa unes setmanes abordarem aquesta temàtica a l'Escola de Pares de l'ajuntament. Diverses mares i pares, el Cap d'Estudis del centre i altres professionals, parlàrem àmpliament i ficàrem damunt la taula les situacions més habituals que podem viure al dia i a dia, amb l'objectiu de ser conscients com mil detalls ens passen desapercebuts i com, fixant-nos un poc més, és des d'ahí com i quan podem començar a treballar la intel-ligència emocional dels nostres fills, doncs, no calen materials ni sessions ni coneixements específics,tenim suficients moments i situacions susceptibles en el dia a dia. Encara que, per supost, no està de més, conéixer altres estratègies i alternatives amb les que podem experimentar i jugar amb els nostres fills afavorint el mateix propòsit: potenciar la competitivitat emocional i el coneixement emocional dels nostres xiquets.


Daniel Goleman, Punset,... Són alguns dels que més vos sonaran quan es parla d'aquesta temàtica però vos deixe alguns dels materials que vegérem i altres que també vos poden interessar:


En primer lloc, vos recome una dona que està impulsant molt aquesta temàtica, amb materials i llibres molt interessants. Li diuen Mar Romera i és, entre altres, Presidenta de l'Associació Pedagògica Francesco Tonucci (tot un referent en el món de la Pedagogia i Psicologia actual). Ha publicat un llibre molt recomanable: "La familia. La primera escuela de las emociones". Vos deixe també dos enllaços d'entrevistes per a que pogau començar a conéixer-la:


El niño debe sentirse seguro
Educación 3.0

A més, hi ha una Terapeuta Ocupacional, Victoria Prooday, que està revolucionant les xarxes socials amb algunes de les dades que ha investigat. Vos deixe una de les moltes entrevistes que ha fet explicant-ho:


La tragèdia silenciosa

També hi ha un altra dona que és consultora de criança i que també treballa molt aquest món, Míriam Tirado. Vos deixe l'enllaç a la seua web:


Míriam Tirado

D'altra banda, en el món de l'educació, sabeu que es parla molt i, també, es compara qualsevol metodologia amb el mètode danés, pioners avui en dia en el món de l'educació i de la pràctica real de la promoció i potenciació de la Inteli-ligència Emocional. Vos deixe un article que ho resumeix tot molt bé:


El mètode danés en 6 passos


No podeu tampoc deixar de veure aquest documental:


Intel-ligència Emocional


Blogs interressants:


El parque de las emociones

Las cebras salen

Silvina Martínez


En quant a propostes de jocs, activitats,... Vos deixe aquest post d'un blog molt bo. Detalla diferents alternatives segons l'edat del xiquet:


Recursos



Com podeu veure, és un món fascinant i que dóna molt molt per a treballar, experimentar,... i, sobretot i el més important, establir una unió i un nexe molt important amb els xiquets, tant fills, alumnes,... No desperdicieu l'oportunitat de viure tot açò amb ells, vos assegure que no té preu.
Per a qualsevol dubte, ampliació d'informació, de material,... Sabeu on trobar-me!
A experimentar i a emocionar-se!


La importància del foment de la lectura en els nostres fills

Escrito por gpmfavara 10-01-2018 en lectura. Comentarios (0)

M'agradaria començar les publicacions del Blog amb un dels temes que considere dels més importants, ja que, engloba molts altres aspectes. M'explique: la lectura, no és sols un passatemps, una activitat lúdica, una "obligació" per a alguns,... La lectura va molt més enllà. Per descomptat que pot ser una activitat d'oci, de fet, és meravellós veure com un xiquet busca un llibre en el seu temps lliure, pot inclús convertir-se en un hobby compartit amb els nostres fills però no podem obviar tot el que pot donar de sí, doncs, la lectura, pot convertir-se en una eina de comunicació amb els nostres fills, en un vincle ferm amb ells. D'aquesta manera, fomentant aquest hàbit, estem oferint-los la capacitat de desenvolupar la seva imaginació; una via de fuga en moments d'estrés, nerviosisme,... una possibilitat de viatjar, riure, meravellar-se, pensar, reflexionar,... A més, estem ajudant a millorar les seves capacitats mentals, és a dir, estem afavorint millores en els seus processos cognitius bàsics (atenció, percepció i memòria),en la seva capacitat d'abstracció, d'imaginació i en el llenguatge. Estem oferint-los ferramentes per a viure, doncs estem obrint una nova finestra per a aprendre valors, cultura, informació, fantasia,... En definitiva, estem oferint-los vida.

No podria recomanar-vos llibres, mai acabaria i, per a ser justos, depén també molt del què estem buscant, per a qui, quina edat, com és el xiquet o la xiqueta, què li agrada,... Avui en dia estan molt ben valorats els llibres que promouen els valors però no són els únics, no hem d'oblidar-nos dels clàssics, dels llibres de fantasia,... És a dir, no busquem la novetat, si no, quin és el tipus de llibre que més li pot agradar. Vos deixe, de fet, unes recomanacions que va publicar el Ministeri d'Educació:

10 Consejos para seleccionar las lecturas

També voldria compartir alguns Blogs molt interessants relacionats amb la literatura infantil. Són Blogs que, a més de fomentar la lectura, escriuen posts de temes relacionats amb la mateixa:

El cocodrilo azul

La cuentería respetuosa

Ana Tarambana

Beatriz Milán

D'altra banda, hem de ser conscients com des de ben menudets, podem afavorir, tal i com he avançat, el desenvolupament del seu llenguatge, la riquesa de la paraula, la comunicació,... Al respecte, mireu quin conte més bonic i meravellós:

La gran fábrica de las palabras

Hi ha també un curtmetratge molt bonic. 

The Fantastic Flying Books

Són exemples de bons materials que podem veure i disfrutar amb els xiquets. El més important és que ens vegen disfrutar com ells i amb ells, que siga posible compartir una estona agradable al voltant d'un llibre, d'un conte,... Així, és important que tinguen un exemple, mireu:

Si tú lees, ellos leen

És un exemple clar del que comentem moltes vegades a les reunions i a les Escoles de Pares: som el seu model, el seu referent, en tots els aspecte possibles.

És per això que, tal i com aprofundirem a la pròxima Escola de Pares del dia 17 de Gener sobre Intel-ligència Emocional, el foment d'aquesta, no requereix res innovador ni extraordinari, si no, moments, temps, ternura, afecte, estima i, sobretot, fomentar i compartir bons hàbits. Ho parlarem amb calma.

Ja per últim, sols voldria animar-vos a visitar la biblioteca amb els vostres xiquets, inclús, que millor que tindre la vostra pròpia selecció de llibres a casa, ficar-los a la seua altura quan siguen menudets: que trien, agafen palpen, miren, observen,... Què millor que la curiositat per crear un hàbit!

No deixeu passar la oportunitat de compartir-ho amb els vostres fills, llegiu amb ells, creeu amb ells el vostre moment de calma i desconnexió, creeu el vostre espai, el vostre moment,... Doneu-los la oportunitat de ser completament lliures i feliços entre les pàgines del seu llibre. Doneu-los la oportunitat d'emocionar-se, descobrir-se, d'empatitzar amb un personatge, inclús, de voler-lo,... 

Doneu-los i doneu-vos la oportunitat de volar i somiar, doncs, somiar no sols és possible als contes de fades... o sí?